Pensar en l’espai de la psique humana ha estat tot un repte que s’ha acabat materialitzant en fotografies que parlen de l’espai més íntim i personal. A mode de finestres a mig camí entre el refugi i el crit d’auxili per escapar.

La sensació d’estancament, de sentir-se atrapat en els propis pensaments, m’ha portat a utilitzar l’autoretrat com una recerca introspectiva cap a nous llenguatges formals que desconeixia. .