Les portes paren i separen. La porta trenca l’espai, l’escindeix, imposa envans: per una banda estic jo i casa meva, allò privat, allò domèstic, [...], per una altra banda hi ha els altres, el món, allò públic, allò polític.
Georges Perec
Instal·lació | Fotografia Digital |
Autor | Eduard Kun | 2Batx. |
He fotografiat moltes portes a mode d’arxiu. Parlen de la meva quotidianitat i els límits dels espais. Cada cop que obrim, tanquem, entrem o sortim per una porta es creen canvis en relació als llocs. Una frontera entre l’espai públic i el privat, entre la seguretat i el perill, entre la por i el desig d’aventura. Poden ser portes que no vols obrir, o que vols tancar per sempre.